miércoles, 23 de abril de 2014

paraules embolcallades en llibres

Rambla amunt, ramba avall, l'Adama i jo no ens hem cansat de caminar. Ens hem parat a quasi bé totes les paradetes per enlluernar-nos de paraules embolcalades en llibres. Hem ensumat una i dues i moltes roses per buscar la més adecuada per mi. Després de poc pensar-ho, l'Adama va insitir en que volia el llibre "el setè viatge de l'Octavi", un libre d'aventures. No he dubtat ni un segon en regalar-li, l'haurieu d'haver vist com el passejava orgullós de la seva nova adquisició. D'altra banda, no ens hem pogut estar i hem deborat dos gelats de xocolata mentre observavem les parelletes, les famílies, els solters sense rosa/llibre, fent zigui-zaga entre els carrerons.
Després hem anat al centre cívic del barri vell i l'Adama ha llegit en veu alta les primeres pàgines del llibre. La cara de l'infant era una obra d'art, il·luminat, il·lusionat, menjant-se les paraules a mossegades...No podia passar un Sant Jordi millor acompanyada, el meu cavaller somreia de felicitat, amb això ho tinc tot.




miércoles, 26 de marzo de 2014

Catedrals, mòmies, nous jocs, pastissos, cines...

Aquest mes l'Adama i jo hem fet activitats molt diverses.
Hem anat a visitar la Catedral de Girona.
No ens va agradar massa anar caminant i trepitjant les tombes del morts ja que estàvem inquiets per si de cas alguna tomba s'obria i hi quéiem a dins
Tot i no entendre tota l'explicació de l'àudio, mica en mica hem anat aprenent conceptes nous, moments històrics, hem anat descobrint els secrets que ens amagava aquell art arquitectònic. Semblava que féiem una regressió en el temps i tornàvem en aquells segles tant llunyans i diferents al que estem vivint actualment, per uns instants ens sentíem rei i reina,cardenals...
D'altra banda hem fet un pastís de Colacao amb altres mentors i mentorats. Abans de menjar-lo vam tenir la sensació que no sortiria massa bo ja que vam oblidar de posar algun ingredient, vam canviar l'orde dels passos de la recepta,...Per sorpresa nostra, el pastís era boníssim! De fet, vam acabar-lo de deborar en 10 minuts sucant-lo en llet i llepant-nos els dits!
L'Adama tenia moltes ganes de mirar una peli al cine, "Lluvia de albondigas 2". Vam aprofitar la promoció dels dimecres on el preu és més econòmic, i va anar a l'Espai Gironès a mirar-la. Entre crispetes, moltes crispetes i riures vam passar una bona estona plegats.
Al centre cívic del Barri vell, en Claudi encarregat del Mundus Ludis, associació que dissenyen, compren jocs de taula (d'estratègia, simbòlic, etc) ens va mostrar diferents jocs que ni l'Adama ni jo havíem vist abans. Els tres junt amb una mare i el seu fill vam jugar a tres jocs molt divertits que ens van ensenyar a pensar estratègicament, a aprendre nous termes i, en el meu cas, a retornar  la infància.
Per últim, al Caixaforum hi ha una exposició de mòmies egipcis i vaig proposar-li a l'Adama d'anar a fer un cop d'ull. Al principi no li va entusiasmar la idea "mòmies, morts, sarcòfags,...em fan una mica de por" em va dir tot porós. Tot i així, vam entrar dins l'edifici i vam poder gaudir d'una àmplia gamma d'elements egipcis, des de papirs, figures, bijuteria fins a mòmies, sarcòfags. Al final ens ho vam passar molt bé.

He de reconèixer que se'm comencen a acabar les idees però que tota estona sigui en un parc, sigui jugant a cartes, sigui caminant, sigui només mirant-nos sense dir res, és una estona màgica.






domingo, 23 de febrero de 2014

Partit de futbol

Quan vaig començar el Rossinyol, vaig pesar que seria adient fer una trobada amb diversos mentorats i mentors per coneix-se’ns entre nosaltres ja que jo havia iniciat el projecte tard i no havia tingut l'oportunitat de tenir contacte amb cap altre participant. Així doncs, vaig proposar organitzar un partit de futbol (donat que l'Adama li agrada molt jugar-hi) entre mentorats i mentors. Semblava que era difícil coincidir amb el dia però finalment ho vam aconseguir. 

El dimecres passat dia 19 de febrer, vam ajuntar-nos en total 10 participants del projecte, en Gerard, la Núria, l'Ot, en David i jo amb els nostres nens i vam jugar un partit de futbol al parc de la Devesa. El partit va ser engrescador, divertit, vam fomentar el joc en equip i desvalorar la competivitat. Va ser interessant organitzar aquesta trobada on hi regia la diversitat d'edats sense ser un handicap. 

Animem als demés participants a apuntar- se a la propera, hi ha lloc per tothom!



domingo, 16 de febrero de 2014

Coneixem-nos els uns als altres


El Miguel, mentor del Rossinyol va proposar anar a la Bolera de l'Espai Gironès amb altres mentors. Vam anar-hi en Miguel, l'Ibtissam i jo amb els nostres mentorats.  Prèviament vam anar a berenar i vam presentar-nos els uns als altres. L'Adama s'interessava pels participants, va deixar enrere la vergonya i la timidesa i va establir contacte amb ells.
Després vam anar a la bolera i vam jugar individualment als bolos. El Miguel i el seu infant ens van guanyar però l'Adama i jo estàvem convençuts que havien entrenat abans de ajuntar-nos.

Tot i així, va ser interessant conèixer altres mentors i mentorats i vaig observar com l'Adama s'obria encara més amb els altres. De fet, em pregunta des de llavors quan ens tornarem a trobar tots junts.


jueves, 13 de febrero de 2014

Càmara i acció!


Com que en la trobada anterior vaig denotar una afinitat per part del nen amb els jocs de taula, vaig decidir regalar-li tres jocs, un Mikado, una Oca i un Dòmino. Quan vaig anar a buscar-lo, l'Adama mirava curiós la bossa que jo portava i vaig donar-li entre bromes i riures l'obsequi. La cara de l'infant es va il·luminar quan vaig dir-li que era un regal per ell, la seva sensació era de sorpresa i d'alegria al saber que algú havia pensat en ell. La seva mirada i somriure va deixar entreveure un agraïment sincer i profund. 

A les 17h de la tarda l'Adama i jo vam anar al Museu del Cinema. Vam estar sols caminant per aquell espai tant misteriós. Ens vam sorprendre de la quantitat de càmeres, diapositives, fotografies antigues que hi havia exposades. Llegíem plegats els rètols per saber de la història del cinema, ens fèiem fotos, tocàvem els elements, semblàvem dos nens bocabadats amb l'espai que estàvem descobrint.
Al finalitzar la visita, vaig dur l'Adama a una cafeteria antiga del barri vell, vam jugar amb els jocs que li havia regalat tot degustant un tros de coca. 
L'estona ens va passar volant.






miércoles, 12 de febrero de 2014

Explotem l'Espai Gironès

La trobada anterior l'Adama em va demanar que el següent dia anéssim a l'Espai Gironès. Així doncs, la segona trobada va ser al lloc desitjat pel nen. A l'arribar allà, vam entrar en primer lloc a la botiga d'animals i vam observar els petits secrets de la fauna animal. L'Adama mirava els animals amb aire encuriosit i m'anava preguntant quins eren alguns d'ells que no coneixia. Així, vaig ampliar els seus coneixements entorn el món animal. A més, vaig esbrinar quin era el seu animal preferit, el conill. (Em plantejo doncs una posterior sortida amb ell a una granja).

Després vam passejar per allà, entrant en una sala recreativa on el nen va proposar-me fer una carrera de cotxes (òbviament va guanyar ell). Vam fer un bona passejada per l'Espai i un cop explorat el lloc vam seure en un banc per descansar. No sabia què més fer i vaig optar per treure el joc de cartes que sempre porto a sobre. Vaig pensar que allò no l'entusiasmaria però la reacció va ser tota la contrària. Vaig ensenyar-li el joc del rellotge on s'ha de comptar de l'1 al 12 i vam fer al voltant de 5 partides! L'Adama reia, s'enfadava quan perdia, feia trampes...La veritat és que aquella mitja hora va ser profitosa i divertida.

A vegades les coses que no planeges, les que surten espontàniament són les que millor funcionen!


martes, 11 de febrero de 2014

El primer cara a cara

Aquell dia va ser la primera trobada entre el nen i jo. Es diu Adama, té 11 anys i el seu país d'origen és Mali.  A l'inici de la sessió, l'Adama restava silenciós, tímid i vaig optar per desbloquejar-lo mica en mica. Vam anar a la biblioteca de Salt ja que volia fer-se el carnet. Mentre anavem caminant vaig fer-li preguntes per saber una mica d'ell i valorar el seu nivell de català. L'Adama anava contestant les preguntes intentant pronunciar paraules en català barrejant-les amb el castellà. Tot i així vam establir un primer contacte interessant i satisfactori. 
Vam arribar a la biblioteca i l'Adama va donar un cop d'ull als llibres que trobava al seu abast. Va escollir-ne un de Geografia i vam seure en una de les taules per llegir-lo plegats. L'Adama llegia en veu alta el contingut del llibre mentre jo li corregia les paraules que no pronunciava correctament sense evidenciar-lo i donant-li reforç positiu. A més, m'anava preguntant conceptes que no entenia i jo li explicava lentament per que ampliés el seu vocabulari català. Vaig quedar-me sorpresa de la fluïdesa amb la que llegia el català, fa només 4 mesos que està escolaritzat a Catalunya i ja llegeix quasi bé com un natiu! La primera trobada va ser molt enriquidora. 

Ens vam apropar poc a poc l'un a l'altre i el regust que em va quedar va ser molt dolç.